You are currently viewing L’ASSOCIACIONISME COMERCIAL EN DIFICULTATS

L’ASSOCIACIONISME COMERCIAL EN DIFICULTATS

Actualment, l’associacionisme està patint dificultats, tant en el sector comerç, com en l’esportiu o el cultural, per exemple. S’anuncien desaparicions o que es troben en un estat crític; altres tenen dificultats de gestió o de nivell de representativitat. La Societat de la Informació n’és la responsable, ja que ha fet canviar els nostres comportaments, capacitats i interessos i, de retruc, l’associacionisme se’n ressent.

La retrospectiva necessària

Segons dades de l’INDESCAT, l’any 2021 hi havia registrades un total de 8.577 associacions  econòmiques, geogràfiques o professionals a Catalunya. Per poder tenir una visió més clara d’on venim i d’on som i del perquè tenim un gruix tan gran d’associacions i, en particular de comerç, cal fer una mica de retrospectiva. 

El terme d’associacionisme va ser utilitzar per primera vegada el segle XIX, encara que l’embrió es remunta a l’època medieval, on ja existien els gremis i les confraries. El segle XIX, i la nova organització social caracteritzada per l’inici del capitalisme, permet la creació de l’associacionisme per intentar cobrir les necessitats de la societat del moment.

El món canvia, hi ha associacions que no

En aquells inicis, les associacions eren peça clau per organitzar la societat, tenien un propòsit clar i la cultura dels seus socis era de col·laboració per assolir el bé comú. Però el món ha donat moltes voltes, i la societat ja no és la mateixa. En canvi, hi ha associacions que no han actualitzat el seu model, per inèrcia, continuen igual.

Sabem que quan alguna cosa no funciona s’ha de fer coses diferents, sinó el mercat se’t tira al damunt i t’esclafa. 

Entenem que és important que els negocis dels nostres municipis tinguin una entitat que els representi. Però ha de ser amb un model útil, sostenible, amb un propòsit clar i compartit entre tots els seus associats. 

La Societat de la Informació debilita l’associacionisme

Segons la Viquipèdia, la Societat de la Informació és “l’organització d’estructures i relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals basada en la implantació de les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC) en tots aquests camps.” Pero, la informació no és coneixement. I ara mateix, tenim tanta informació, i tot va tant de pressa que és difícil de processar tant de volum. Dues de les conseqüències d’aquesta “indigesta” d’informació són la dificultat de tenir una perspectiva clara de la realitat; i l’increment de l’individualisme personal: estem molt de temps connectats a la xarxa, pero més sols que mai. Ens sembla que repartint “likes” a les xarxes socials ja socialitzem, i que no es fa falta compartir temps real amb altres persones. 

I tot això afecte a les associacions que encara s’estructuren com abans: costa trobar el voluntarisme i el treballar pel bé comú en un entorn tant individualista, per una banda, i per l’altra és difícil fer una bona estrategia amb tanta desinformació i entorn tant canviant. I més, quan els molts dels mateixos socis (o possibles socis) també estan inmersos en aquest entorn sense disposar de les eines per sortir-se’n. 

El lideratge, la representativitat

Quan analitzem les associacions, ens trobem que disposen de taxes de representativitat baixes, per sota del 20%. Però això, en si mateix, no seria un indicador preocupant si els socis fossin actius i estiguessin implicats, però no és el cas. I quan valorem l’acompliment de les juntes, observem que sovint pateixen d’una manca de lideratge o bé d’un accés de personalisme en una única persona. A més, l´estratègia no està actualitzada, els objectius no són clars i no hi ha indicadors que guiïn al desenvolupant del projecte. 

En general, les associacions justifiquen la seva raó de ser en 2 motius principals:

  • la necessitat que tenen les administracions públiques de disposar d’organismes que materialitzin la dinamització necessària que elles per si soles no poden fer. 
  • i gestionar els recursos econòmics que reben en forma de subvenció des de les administracions públiques

Un model d´associació més senzill…

S’ha de treballar un nou de model d’associació que tingui com a objectiu estratègic fer un canvi cultural de l’entitat, tenint en compte la realitat de la societat actual. Una fita gens fàcil, ja que des del voluntariat dels membres de la seva junta s´ha d’il·lusionar als socis actuals i guanyar-ne de nous, fent créixerla representativitat de l’associació. 

Aquest és un gran repte, però no impossible d’assolir si s’opta per un mètode de gestió senzill, amb indicadors claus qualitatius i quantitatius que ajudin a saber si l’associació va en la direcció correcta. També hem de simplificar els objectius estratègics. Amb tot, donerem la resposta adequada per obtenir, de nou, la confiança dels socis. Es tracte de tornar a renéixer amb més empenta que mai.

… i una APEU per a projectes més complexes.

Des de fa poc, tenim l’opció de crear una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU). Una entitat amb un sistema de gestió més professionalitzat ideal per assomir remptes més complexes on estan involucrats negocis a peu de carrer d’un territori concret, que no té per què coincidir amb el d’una associació de comerciants, i que té un objectiu específic amb un temps limitat a 3 a 5 anys.  

De fet, una APEU pot ser un soci de l’associació i conviure a l’hora, tot creant sinergies i retroalimentar-se positivament. Som éssers socials, no hi ha Societat de la Informació que ens pugui allunyar dels altres. Potser, per això mateix, ara té més sentit que mai fer camí pensant amb el bé comú.

Per tot això, pensem que avui és un moment clau, per a que les administracions públiques, tant locals com autonòmiques, facin un pas decidit per crear programes que realment impulsin i acompanyin a les associacions a transformar-se en entitats amb una estratègia, uns objectius i un sistema de gestió que les converteixi realment en un element generador de tràfic de clients -pels carrers i online– per al seu comerç associat local. 

Es tracta de desencallar aquestes organitzacions. I, segons els casos, plantejar anar més enllà, i crear una APEU per a projectes més globals o complexes que requereixen una gestió més professional i amb més recursos.

Des de l’equip de Somhi treballem programes de desenvolupament per a associacions de comerciants que busquen un canvi. 

Griselda Prat especialista en retail, vendes i expansió i Mariona Huguet especialista en comunicació empresarial i responsabilitat social corporativa (RSC)

hola@somhiconsulting.com

www.somhiconsulting.com