You are currently viewing Entrevistes inspiradores de SOM-HI: Concha Blanch Artesana-Empresària o Empresària-Artesana?

Entrevistes inspiradores de SOM-HI: Concha Blanch Artesana-Empresària o Empresària-Artesana?

La Concha Blanch artesana empresària del tèxtil des del 1983 ens explica amb aquesta entrevista una visió retrospectiva, de present i de tendència del sector de l’artesania i l’experiència personal com empresària i artesana. Per saber on som, i com hem d’actuar, és important conèixer d’on venim. Amb els peus a la terra i el cap a cel, té una visió realista del sector. La Concha, es defineix com una persona amb un màrqueting incorporat a l’ADN que a més té la capacitat de crear i connectar amb el públic, un equilibri entre els dos hemisferis del cervell i això ha estat, sens dubte, el que l’ha ajudat a créixer com a empresa i com a creativa.

Hola Concha, moltes gràcies per acceptar parlar amb nosaltres dintre del cicle ENTREVISTES INSPIRADORES DE SOM-HI.

Primer de tot ens podries explicar com et vas iniciar el món de l’artesania? I les motivacions que et van portar a iniciar-te en aquest món? 

A l’inici de la meva vida professional no volia utilitzar mai la paraula artesana perquè, des de la meva perspectiva, estava desprestigiada i em col·locava amb un apel·latiu amb què jo no em sentia gens identificada. Sempre em definia com “una microempresa de produccions limitades”.

Venia de belles arts i l’any 1983 vaig començar amb col·laboracions amb arquitectes decoradors amb peces de gran format fins que l’any 1992 i arran d’una macro acció comercial que vaig organitzar que aglutinava molts artesans de Catalunya al Centre Català d’Artesania (en aquell moment anomenat Centre Permanent) sota el lema “Record de Catalunya” em va connectar un xip i a partir d’aquell any vaig començar la meva progressió cap a línies comercials de complements femenins, utilitzant sempre com a base la seda natural.

Després d’aquest temps quin és el teu balanç? Quines coses bones has après i quines no repetiries?

Doncs actualment quan veig tota la informació que la gent que comença en aquest món té, bé mitjançant cursos o seminaris professionals per les xarxes em fa abocar la dificultat que teníem fa trenta anys els que volíem viure del nostre treball creatiu i penso: “Si hagués tingut tota aquesta informació, hagués estat una bogeria professional i no sé quins hagueren estat els meus límits”.

No vull semblar prepotent, però no canviaria res perquè fins i tot les coses dolentes han estat un camí d’aprenentatge. Em motivava molt més als canvis quan algun client em feia una crítica del producte que quan tot era “positiu i meravellós”.

Vendes (Xarxes socials- Fires-Botiga)

Per distribuir el teu producte utilitzes diversos canals. La Botiga pròpia (el barri gòtic de BCN), vens ONLINE, i distribueixes a botigues. Ens podries dir com treballes cada un dels canals i quin futur li veus a cada un d’ells dintre del teu negoci?

La botiga la vaig obrir fa 6 anys i ha estat una de les decisions més positives que vaig prendre tot i no ser gens fàcil. M’ha permès, a part del meu producte, connectar amb molts artesans que fan coses maques, divertides, ben fetes i comprar el seu producte per la botiga per complementar el que jo faig. Ha estat un descobriment a un món artesà, al veig amb molt futur.

Ja tinc una botigues on faig distribució del meu producte arreu d’Espanya que esperen amb fidelitat les meves col·leccions cada temporada. Amb la majoria porto molts i molts anys col·laborant i en aquests moments no em plantejo fer cap canvi ni participar durant aquest 2021, en fires professionals

Les vendes ONLINE són més complicades perquè el meu públic no són dones que estiguin excessivament connectades a les xarxes i habitualment les vendes venen perquè busquen una peça concreta. 

Quant a parlar del futur en aquests moments és força complicat perquè tot va canviant dia a dia i no veig que ningú tingui la “bola de vidre” per saber que passarà en els mesos vinents. Tinc uns quants clients del major que s’han vist obligats a tancar els negocis,  i a les xarxes amb el “síndrome amazonitis” (compres a amazon) està complicat i la botiga…… Doncs veurem que passa en els mesos que venen.

Ara  Xarxes socials, que el sector està molt a basat. Com t’ajuden les xarxes socials el teu negoci? I quina és l’estratègia que utilitzes per arribar els clients? Quines xarxes socials utilitzes i per quin motiu?

Es important dir que l’actualització de la informació a la botiga online o a les xarxes socials m’ocupa molt temps en el meu dia a dia i m’hauré de plantejar contractar algú.Les xarxes que utilitzo són: Instagram, Facebook i Pinterest perquè són les més utilitzades pel meu client potencial. De moment ho faig sola perquè amb el tema pandèmia he tingut molt temps lliure per reciclar-me i per aprendre, però m’ocupa tant temps que en un futur m’hauré de plantejar buscar algú perquè ho faci.Les xarxes són bones, però he observat que si el client té la possibilitat de poder venir a comprar a la botiga, ho prefereixen. El qual és positiu perquè t’apropa molt al tracte personal i cuidat. tot i que aquest Nadal moltes de les vendes s’han fet per la web.

D’estratègia me’n podrien ensenyar tota la gent jove que està permanent connectada via xarxes, l’única cosa que puc dir és publicar…., publicar i publicar unes fotos de qualitat amb una imatge definida.

Fires i concursos

Has anat a fires o presentat algun concurs durant la teva trajectòria?

Tinc un currículum artístic força ampli, amb exposicions arreu del món i vaig guanyar el Premi Nacional d’Artesania del Ministerio de Industria de Madrid, amb una brusa de seda que es podia portar de 5 maneres diferents, però tot i haver estat un premi important no recordo l’any, també vaig guanyar el Premi Nacional al Millor Producte Comercialitzar el 2016. 

A quines fires anaves i perquè vas deixar de ser present?Des de l’inici la meva connexió amb el comprador ha estat amb la participació exclusivament a fires professionals: Expohogar i Bread&Butter a Barcelona, Intergift, Bisutex y Semana de la Moda a Madrid, Messe a Frankfurt, Bijhorca a París, Jacob Javits Center de Nova York. Tot un aprenentatge, sobretot les que eren a Europa i no et dic ja als EE.UU.

En aquests moments les fires professionals a l’estranger, per a mi, no són rendibles. Són d’un cost molt elevat i es necessita un esforç econòmic important. Les fires en l’àmbit nacional han perdut molt d’interés. Expohogar (Barcelona) ha quedat absolutament obsoleta i el visitant no és del meu target i Bisutex (Madrid) només la puc valorar per tenir contacte directe amb el meu client, però em surt molt més rentable desplaçar-me a visitar-los un cop l’any i fer un seguiment intensiu i personalitzat per telèfon o zoom.

La distribució i el consumidor

Com és el teu client final ara? Ha canviat durant tot aquest temps?

La meva clienta final és una dona que vol diferenciar-se de la resta, que valora el producte de qualitat i no l’importa pagar el preu que val perquè sap que tindrà una peça que formarà part del seu “fons d’armari” per anys i moltes vegades és el marit o company qui ve a comprar una peça perquè sap que és un “valor segur” i deuen encertar perquè en sis anys de botiga hem tingut poquíssims canvis.

No he vist canvis importants, en el perfil de meu client, durant tot aquest temps, tret del temps de pandèmia.
I a les botigues que vens el teu producte com són i com han canviat?

Hi ha una mica de tot, però en línies generals solen ser botigues amb producte de gamma alta tot i que depenent del lloc d’Espanya on estiguin, la col·locació de producte o la imatge de la botiga no és la que a mi més m’agrada, però són bons clients i només és tema de gustos. De vegades em sorprenc de l’absoluta modernitat que tenen molts de les meves clientes en poblacions relativament petites en comparació en les grans capitals.

El sector 

Parlem ara del sector de l’artesania. Quina és la teva visió del talent jove artesà avui?

El més important és que el talent jove no se sent identificat amb la paraula “artesania”, crec que la consideren obsoleta i que va poc amb ells. He de donar-los la raó al que pensen així perquè jo, fa trenta anys ja ho pensava. Hem deixat que la imatge que es projecta de l’artesania sigui quelcom antiquat, obsolet i fora d’onda, però jo crec, que si es sap fer bé té una projecció de futur important.

Potser al jove artesà li falta domini de l’ofici, però té tants coneixements tecnològics al seu abast que arriben a fer peces que em meravellen cada cop. Moltes vegades no és el que fan perquè potser estan encotillats en un producte per vendre a fires de carrer o markets, sinó el que podrien arribar a fer si tinguessin ales per volar.

Creus que l’expertesa dels mestres artesans i els valors junt amb la nova forma de fer del talent jove es pot unir per reformular part del sector i connectar amb el consumidor, i fer un traspàs de coneixement d´ofici?

Crec que fora molt interessant. Jo he treballat em vàries ocasions amb joves dissenyadors per incorporar noves línies de producte a l’empresa i de vegades ha estat un èxit i d’altres un fracàs. Per que? Doncs perquè ha faltat veure la vessant més comercial del producte adreçat al consumidor final.

Com creus que es podria fer?

Jo he tingut algunes experiencies, però és complicat perqué quan treballes en producció cada minut que empres en un altra cosa que no sigui la propia peça, costa diners i retard en el plaços d’entrega. Hauria d’esser una acció amb un ajut econòmic, tan per l’artesà que accedeix a compartir el seu temps i coneixements amb un jove talent com per aquest.Els gremis i les associacions podrien fer alguna cosa per ajudar a impulsar el canvi? Què creus que ha de canviar?

Prefereixo no manifestar-me en aquest apartat perquè crec, que seria massa dura i no aconseguiria que canvies res. Però caldrien canvis radicals per actualitzar-se.Com veus l’artesania dintre d’uns anys?, i Com t’agradaria veure-la?
Espero que tingui la capacitat d’evolucionar i m’agradaria veure-la dinàmica, actual, competitiva i VALORADA i ho poso amb majúscules perquè aquí tots els artesans i la societat té una feina a fer.

Per finalitzar. Ens vols explicar alguna cosa més? 

Si han arribat a llegir fins aquí només em resta donar les gràcies i que tinguin em compte que tot i treballar amb el que ens agrada, és importat tenir sempre un “pla B” perquè en moments com els actuals és imprescindible tenir-lo.

Moltes gràcies a tu Concha, per estar sempre el nostre costat perquè sigui possible donar suport aquest meravellós sector. Que té molt a dir i a fer ara per escriure un futur ple d’il·lusions.

Molta salud i força fins ben aviat. Som-hi doncs?

Griselda Prat

Ajudo junt l´equip des de Somhi Consulting a les empreses artesanes a que puguin ser empreses i artesanes.

Consultora i assessora d’empreses Experta en vendes, expansió i retail

somhi consulting