You are currently viewing CAL UNA  VISIÓ GLOBAL PER A LA COMPRENSIÓ DELS FENÒMENS COMPLEXOS QUE AFECTEN EL FUTUR DEL COMERÇ.

CAL UNA VISIÓ GLOBAL PER A LA COMPRENSIÓ DELS FENÒMENS COMPLEXOS QUE AFECTEN EL FUTUR DEL COMERÇ.

Sostenibilitat i creixement del comerç electrònic

El comerç té un paper clau en l’estructura econòmica de la ciutat. Les ciutats mateixes van néixer com a centre de comerç. Per altra part, i segons dades de la CEOE, cada euro gastat en el comerç local té un efecte multiplicador de 2,35 sobre la nostra economia.
Arran de la pandèmia hem pogut veure com canvien els carrers amb el comerç tancat, i també hem assistit a importants canvis en la polarització de la riquesa, en els hàbits del consumidor i en les formes d’aprovisionament i mobilitat.

L’e-commerce ha enregistrat creixements rellevants, augmentant la congestió viària i les emissions. L’impacte de la DUM (Distribució Urbana de Mercaderies) en ciutats com Barcelona o Madrid representa un 40% de les emissions i el 20% de la congestió.

El problema de la sostenibilitat no es tant el comerç electrònic en sí, sinó l’atomització de les entregues. La logística atomitzada no és compatible amb les formules de gestió de l’espai públic de carrega i descarrega ni amb la generació de llocs de treball de qualitat. En aquest escenari es va parlar dels aparcaments com a contenidors o hubs de serveis de mobilitat de persones i també de mercaderies, que poden ser un aliat per al comerç de proximitat.

Manca de visió global en les decisions públiques per tendir a l’agenda 2030

S’observa que les polítiques publiques fan un tractament superficial dels temes que afecten a la logística urbana y que hi ha manca de transversalitat i coneixement global en la presa de decisions.

Alhora, coincidint amb la pandèmia, diverses administracions locals han pres decisions de restricció de la mobilitat per tendir als objectius de l’agenda 2030, però sense tenir en compte que aquestes normatives, a més del desplaçament de persones, afecten a la logística urbana i als operadors econòmics com el comerç i la restauració.

Per altra part, en ciutats com Barcelona, la dificultat d’accés al centre en transport privat, afavoreix que els visitants provinents d’altres municipis optin per centres comercials de la perifèria enlloc de pel centre de la ciutat (que també s’ha vist perjudicat per la baixada del turisme internacional arran de la pandèmia).

Conclusions i propostes

Es fa necessari que les administracions regulin les externalitats negatives de la DUM i adaptin la gestió i ús de l’espai públic als requeriments de la nova realitat tot garantint una logística urbana sostenible.

Es considera que una taxa també podria contribuir a l’autoregulació de la logística atomitzada de lliurament a domicili, però cal pensar bé qui ha de ser el subjecte passiu de la taxa, per prevenir efectes perversos en qui assumirà el cost real de la mateixa (el consumidor que pren la decisió o el transportista intermediari entre qui ven i qui compra), ja que el realment important és que es pugui afavorir la distribució 100% sostenible des del punt de vista social, ambiental i econòmic.

Cal per a tant més cooperació i transversalitat per superar tots aquests reptes, i a això hi contribuiria el fet que es posi al comerç en el centre de les decisions municipals.

Així mateix, es reclama eficàcia i celeritat en l’execució dels fons NEXT Generation, per tal d’ajudar a la transformació del sector de comerç, en un àmbit de plena col·laboració publico-privada.

Núria Beltran Centelles

Membre de l´equip de Som-hi consulting i Experta en el sector del retail.

Font; Taula Ciutat i Comerç de la Jornada dels Economistes celebrada el dia 5 de novembre de 2021.